Escola
30.01.2026
Els pròxims dies 11 i 12 de febrer de 2026, celebrem la 23a edició de Diálogos, les trobades internacionals de disseny de l’EASD, que inclouran ponències, exposicions i activitats acadèmiques de caràcter interdisciplinari, organitzades al voltant del disseny i el seu context sociocultural.
En aquesta edició, que s’organitza en el marc del 175 aniversari de l’Escola, i sota l’eix temàtic «Una mirada introspectiva», es posarà el focus principalment en l’activitat creadora del nostre alumnat. A més, com a novetat se celebrarà la primera edició de DiálogosFEST, una fira interdisciplinària i oberta al públic on es presentarà una selecció dels millors treballs de l’alumnat de totes les especialitats.
Programació
Dimecres 11/2
Matí
Entrenar la mirada: una curadoria de l’excés i la saturació.
Il·lustradora, humorista i autora, ha desenvolupat una trajectòria destacada en l’àmbit de l’humor gràfic i la narrativa il·lustrada. Entre les seues publicacions es troben els llibres de vinyetes Així és la vida o almenys així la veig jo (Bruguera, Penguin Random House, 2019) i El Present (Bridge Books, 2022), la novel·la gràfica Vull pensar que no és massa tarde (Bruguera, Penguin Random House, 2021) i el llibre il·lustrat juvenil Converses amb mi mateixa (TBR Editorial, 2023). El seu treball ha sigut sol·licitat per nombroses marques, mitjans i institucions, entre elles Santillana, Mediaset, Vodafone, Casa d’Amèrica, Renault Bank, Danone, Penguin Random House, Cabify, MINI, Amnistia Internacional, Creu Roja i El País, consolidant-la com una veu reconeguda en el panorama editorial i creatiu contemporani.
Web oficial →
Il·lustradora, humorista i autora, ha desenvolupat una trajectòria destacada en l’àmbit de l’humor gràfic i la narrativa il·lustrada. Entre les seues publicacions es troben els llibres de vinyetes Així és la vida o almenys així la veig jo (Bruguera, Penguin Random House, 2019) i El Present (Bridge Books, 2022), la novel·la gràfica Vull pensar que no és massa tarde (Bruguera, Penguin Random House, 2021) i el llibre il·lustrat juvenil Converses amb mi mateixa (TBR Editorial, 2023). El seu treball ha sigut sol·licitat per nombroses marques, mitjans i institucions, entre elles Santillana, Mediaset, Vodafone, Casa d’Amèrica, Renault Bank, Danone, Penguin Random House, Cabify, MINI, Amnistia Internacional, Creu Roja i El País, consolidant-la com una veu reconeguda en el panorama editorial i creatiu contemporani.
Web oficial →
Presentació resultats workshop «Ideas para después».
Dissenyador multidisciplinari que combina art, tecnologia i experimentació. Aprofundeix en el disseny com a eina crítica i transformadora, investigant metodologies de disseny de futurs des d’una perspectiva post-industrial. Amb un enfocament sensorial, neoartesanal i narratiu, treballa materials i processos per a descobrir les seues qualitats expressives i transformar l’ordinari en una cosa extraordinària a través de la il·lusió.
Sobre el taller
Idees per a després va ser un workshop immersiu dut a terme en la EASD València en el marc del 40 aniversari de l’ADCV la passada tardor, on es van explorar noves metodologies i perspectives del disseny des d’una mirada crítica i amb propòsit. La proposta va buscar posar en valor el talent jove com a motor de canvi, convidant a repensar tant els futurs possibles com la nostra relació amb el present.
A través del pensament crític, el disseny especulatiu, la investigació de tendències, dinàmiques grupals, eines creatives i intel·ligència artificial, el taller va culminar en una col·lecció de visions especulatives desenvolupades de manera col·laborativa. Aquestes exploren com el disseny pot imaginar i materialitzar nous escenaris d’hàbitat enfront de la crisi climàtica, social i tecnològica.
El workshop va derivar en el desenvolupament d’un projecte integral, articulat en tres narratives finals que aborden problemàtiques reals d’una possible València futura, utilitzant el disseny com a eina per a anticipar, provocar reflexió i obrir nous imaginaris col·lectius.
Col·laboren: Rafael Aguado, Irene Badía, Adán Díaz, Sergio Martínez, Irene Valero.
Instagram →
Dissenyador multidisciplinari que combina art, tecnologia i experimentació. Aprofundeix en el disseny com a eina crítica i transformadora, investigant metodologies de disseny de futurs des d’una perspectiva post-industrial. Amb un enfocament sensorial, neoartesanal i narratiu, treballa materials i processos per a descobrir les seues qualitats expressives i transformar l’ordinari en una cosa extraordinària a través de la il·lusió.
Sobre el taller
Idees per a després va ser un workshop immersiu dut a terme en la EASD València en el marc del 40 aniversari de l’ADCV la passada tardor, on es van explorar noves metodologies i perspectives del disseny des d’una mirada crítica i amb propòsit. La proposta va buscar posar en valor el talent jove com a motor de canvi, convidant a repensar tant els futurs possibles com la nostra relació amb el present.
A través del pensament crític, el disseny especulatiu, la investigació de tendències, dinàmiques grupals, eines creatives i intel·ligència artificial, el taller va culminar en una col·lecció de visions especulatives desenvolupades de manera col·laborativa. Aquestes exploren com el disseny pot imaginar i materialitzar nous escenaris d’hàbitat enfront de la crisi climàtica, social i tecnològica.
El workshop va derivar en el desenvolupament d’un projecte integral, articulat en tres narratives finals que aborden problemàtiques reals d’una possible València futura, utilitzant el disseny com a eina per a anticipar, provocar reflexió i obrir nous imaginaris col·lectius.
Col·laboren: Rafael Aguado, Irene Badía, Adán Díaz, Sergio Martínez, Irene Valero.
Instagram →
Lovjects. Hackeig d’objectes imaginaris.
Marina Salazar (Barcelona) és artista, dissenyadora i doctoranda, fundadora de l’estudi No Queda Tint. La seua pràctica artística se centra en hackear objectes i resignificar figures de porcellana descartades, transformant-les en escultures pop-activistes carregades d’ironia, crítica social i purpurina.
A través del seu projecte «LOVJECTS», Marina rescata objectes oblidats —»pongos», figuretes domèstiques i iconografia religiosa— i els converteix en noves icones contemporànies, fusionant estètica kitsch, humor i pensament crític. La seua obra celebra la reutilització com a acte poètic i polític, i proposa una mirada afectiva i subversiva sobre la cultura material i els imaginaris col·lectius.
Entre les seues obres més reconegudes es troba “La Tetamundi”, creada per a Rigoberta Bandini, símbol de feminitat, diversitat i poder.
Web oficial →
Marina Salazar (Barcelona) és artista, dissenyadora i doctoranda, fundadora de l’estudi No Queda Tint. La seua pràctica artística se centra en hackear objectes i resignificar figures de porcellana descartades, transformant-les en escultures pop-activistes carregades d’ironia, crítica social i purpurina.
A través del seu projecte «LOVJECTS», Marina rescata objectes oblidats —»pongos», figuretes domèstiques i iconografia religiosa— i els converteix en noves icones contemporànies, fusionant estètica kitsch, humor i pensament crític. La seua obra celebra la reutilització com a acte poètic i polític, i proposa una mirada afectiva i subversiva sobre la cultura material i els imaginaris col·lectius.
Entre les seues obres més reconegudes es troba “La Tetamundi”, creada per a Rigoberta Bandini, símbol de feminitat, diversitat i poder.
Web oficial →
Lovjects. Hackeig d’objectes imaginaris.
Intervenció a càrrec d’alumnat d’Un divers Disseny + Escif
Intervenció a càrrec d’alumnat d’Un divers Disseny + Escif
Vesprada
Meta és un projecte d’Escola que arreplega els millors Treballs Finals de Grau de cada curs acadèmic. Es tracta d’un projecte que s’executa a tres temps: presentació dels treballs, exposició virtual i publicació d’un catàleg que recopila els treballs presentats.
Exposició dels millors treballs del curs 24/25 del Grau de Fotografia i Creació Audiovisual, el Grau de Joieria i els Cicles Superiors de Fotografia i de Joieria Artística.
Dijous 12/2
Matí
2009-2026: Fotoperiodisme en temps convulsos.
Germán Caballero (València, 1991) és ex alumne de la EASDV, fotoperiodista en plantilla del periòdic Levante-EMV, on ha desenvolupat la major part de la seua carrera professional. També ha fet treballs com a freelance per a institucions com l’Acadèmia de Cinema o l’Ajuntament de València.
Premie Cooperació de la Coordinadora de ONGD de la Comunitat València en 2021 i Premi Manuel Castillo per la Universitat de València en 2014, ha publicat des de Palestina, Líban, Síria, l’Iran, Turquia, la davantera sud de Mèxic o des de la frontera entre el Marroc i Melilla. Altres premis que ha rebut són el de periodisme Generació Humana 2012, el Juan Muñiz Zapico en 2020 en la categoria de fotoperiodisme, una menció d’honor en el Asisafoto 2022 o el Premi W.K. Kellogg de periodisme en 2023. En 2024 va guanyar el segon premi de la categoria Top News de l’Andrei Stenin International Press Photo Contest. En 2025 ha guanyat l’I Premi Contrast, el premi Carlos Gallego, un segon premi del Lent Blava i una menció d’honor en el premi Jesús Moreno.
També ha participat en més d’una dotzena d’exposicions col·lectives, com “Hebron: vida i resistències” (2019) en el Museu d’Història de València, i individuals, com “El Temps Suspés: els camps per a persones refugiades palestines al Líban” (2021) en La Nau o “València Viva i Combativa” (2023) en el CCCC de València.
En 2012 va editar col·lectivament 15 M VLC i en 2014 va publicar amb Llibres de la Drassana “Houses From El Cabanyal”, reeditat en diverses ocaciones. En 2021 va publicar dues obres, “El Temps Suspés” amb la Universitat de València i “València Viva i Combativa” amb Sembra Llibres.
Premi de Periodisme i Comunicació 2025 de l’Institut de la Joventut (Injuve) per la seua obra ‘La dama més cruel’, en la qual documenta les diferents etapes de la dana d’octubre de 2024.
Web oficial →
Germán Caballero (València, 1991) és ex alumne de la EASDV, fotoperiodista en plantilla del periòdic Levante-EMV, on ha desenvolupat la major part de la seua carrera professional. També ha fet treballs com a freelance per a institucions com l’Acadèmia de Cinema o l’Ajuntament de València.
Premie Cooperació de la Coordinadora de ONGD de la Comunitat València en 2021 i Premi Manuel Castillo per la Universitat de València en 2014, ha publicat des de Palestina, Líban, Síria, l’Iran, Turquia, la davantera sud de Mèxic o des de la frontera entre el Marroc i Melilla. Altres premis que ha rebut són el de periodisme Generació Humana 2012, el Juan Muñiz Zapico en 2020 en la categoria de fotoperiodisme, una menció d’honor en el Asisafoto 2022 o el Premi W.K. Kellogg de periodisme en 2023. En 2024 va guanyar el segon premi de la categoria Top News de l’Andrei Stenin International Press Photo Contest. En 2025 ha guanyat l’I Premi Contrast, el premi Carlos Gallego, un segon premi del Lent Blava i una menció d’honor en el premi Jesús Moreno.
També ha participat en més d’una dotzena d’exposicions col·lectives, com “Hebron: vida i resistències” (2019) en el Museu d’Història de València, i individuals, com “El Temps Suspés: els camps per a persones refugiades palestines al Líban” (2021) en La Nau o “València Viva i Combativa” (2023) en el CCCC de València.
En 2012 va editar col·lectivament 15 M VLC i en 2014 va publicar amb Llibres de la Drassana “Houses From El Cabanyal”, reeditat en diverses ocaciones. En 2021 va publicar dues obres, “El Temps Suspés” amb la Universitat de València i “València Viva i Combativa” amb Sembra Llibres.
Premi de Periodisme i Comunicació 2025 de l’Institut de la Joventut (Injuve) per la seua obra ‘La dama més cruel’, en la qual documenta les diferents etapes de la dana d’octubre de 2024.
Web oficial →
Sobre disseny, participació i embolicar a la gent.
Curro Claret és dissenyador industrial i professor. El seu treball se situa entre el disseny, l’artesania i l’acció social, amb un fort compromís ètic i polític. Ha desenvolupat nombrosos projectes vinculats a col·lectius vulnerables, centres penitenciaris i contextos educatius, explorant el disseny com a eina de transformació social. És fundador de l’estudi Curro Claret Design, ha rebut diversos premis —entre ells el Premi Nacional de Disseny en la categoria de Trajectòria Professional— i compagina la seua pràctica professional amb la docència i la investigació entorn dels límits i responsabilitats del disseny contemporani.
Web oficial →
Curro Claret és dissenyador industrial i professor. El seu treball se situa entre el disseny, l’artesania i l’acció social, amb un fort compromís ètic i polític. Ha desenvolupat nombrosos projectes vinculats a col·lectius vulnerables, centres penitenciaris i contextos educatius, explorant el disseny com a eina de transformació social. És fundador de l’estudi Curro Claret Design, ha rebut diversos premis —entre ells el Premi Nacional de Disseny en la categoria de Trajectòria Professional— i compagina la seua pràctica professional amb la docència i la investigació entorn dels límits i responsabilitats del disseny contemporani.
Web oficial →
Mercedes Eslava parla amb Cristina Junquera.
La seua mare és propietària des de 1978 d’una xicoteta joieria a Chipiona, Cadis, que va heretar del seu avi. La seua infància va transcórrer envoltada de la joieria andalusa més tradicional. Plena de simbolisme profundament religiós, aquesta va ser l’espurna que la va inspirar per a crear una proposta nova i trencadora, plena d’humor.
Totes les seues peces estan fetes a mà en el seu taller de Barcelona. En treballar amb producció local, pot controlar personalment totes i cadascuna de les fases del procés. Primer modela totes les peces a mà en cera i després les funde en or de 18 quirats, plata o llautó. Quan les funde en llautó, les banya en or de 18 quirats, el metall sagrat, recuperant així la tradició de les seues arrels.
Web oficial →
La seua mare és propietària des de 1978 d’una xicoteta joieria a Chipiona, Cadis, que va heretar del seu avi. La seua infància va transcórrer envoltada de la joieria andalusa més tradicional. Plena de simbolisme profundament religiós, aquesta va ser l’espurna que la va inspirar per a crear una proposta nova i trencadora, plena d’humor.
Totes les seues peces estan fetes a mà en el seu taller de Barcelona. En treballar amb producció local, pot controlar personalment totes i cadascuna de les fases del procés. Primer modela totes les peces a mà en cera i després les funde en or de 18 quirats, plata o llautó. Quan les funde en llautó, les banya en or de 18 quirats, el metall sagrat, recuperant així la tradició de les seues arrels.
Web oficial →
Vesprada
Les xarrades Hi ha vida se celebren en la EASD des de 2016 i consisteixen a reunir antics estudiants de diferents especialitats de la EASDV amb l’alumnat actual, amb l’objectiu que compartisquen els seus primers passos en el món laboral, la seua visió sobre el mercat del disseny i els nous perfils professionals que estan emergint.
Desfilada realitzada pels alumnes de tercer curs dels estudis de Grau de Disseny de Moda, desenvolupat des de l’assignatura Etilisme de Moda, on presten looks basats en peces dissenyades, realitzades i transformades en diferents materials tenint en compte la sostenibilitat, la neoartesanía i el upcycling.
Presentació de projectes finals dels alumnes del 3r curs.
Dimecres 11 i dijous 12: 1a edició DiálogosFEST
DiálogosFEST, una activitat interdisciplinària i oberta al públic que consistirà en una fira on es presentarà una selecció de treballs de l’alumnat de totes les especialitats. Els objectius són clars: visibilitzar el talent de l’alumnat i, al mateix temps, fomentar la col·laboració i l’intercanvi creatiu entre estudiants de tots els nivells de la EASD València.