El projecte explora el buit de l’absència del pare, i busca materialitzar el dolor i la ira a través de la creació artística. Les peces naixen de la necessitat d’entendre, sanar i perdonar, creant una extensió física de mi mateixa a manera de refugi. Amb l’objectiu de dialogar amb l’absència, materialitzant emocions com la ràbia i el buit, i afrontar el dolor per a poder alliberar-me i perdonar-me a través del ritual i la creació. Per a fer-ho, experimente amb clòsques d’ou com a metàfora de protecció maternal, en contrast amb el carbó, que es convertix en un símbol del meu pare, i la interacció del foc com a element destructiu i purificador.