Eugenia Tenenbaum: La Bauhaus y el paradigma de la participación femenina
El pasado 1 de diciembre tuvimos el placer de contar en la EASD València con la presencia de Eugenia Tenenbaum, historiadora del arte especializada en perspectiva de género, dedicada, entre otras cosas, a la divulgación cultural y la crítica de arte en redes sociales, principalmente en Instagram y Patreon.
Eugenia Tenenbaum inició su conferencia en la Escuela indicando dos conceptos asociados a la violencia contra las mujeres: la violencia espistémica y la criptoginia. El primero hace referencia al conjunto de prácticas que invisibilizan la aportación de determinados sujetos sociales a la construcción, discusión y difusión del conocimiento; el segundo es el fenómeno de ocultación de las mujeres y referentes femeninos en diferentes ámbitos de la sociedad, especialmente los de mayor prestigio.
Señaló la contradicción imperante en las Vanguardias artísticas, por un lado supusieron una ruptura con los modos de creación anterior, sin embargo, no dejaron de ser patriarcales y machistas. Un ejemplo claro lo tenemos en el Futurismo, que hizo apología de la guerra, la violencia y el odio hacia las mujeres.
Ya en el contexto de la Bauhaus, Tenenbaum señaló que esta nació con el espíritu rompedor de las vanguardias, pero lamentablemente también con el mismo sesgo machista; Walter Gropius no pudo prohibir a las mujeres que se matriculasen, pues ya contaban con el apoyo legal para poder hacerlo, pero al ver la gran afluencia de mujeres, les obligó a quedarse en el taller textil.
El paradigma que plantea Eugenia Tenenbaum aparece cuando, los productos diseñados y producidos por estas alumnas en el taller textil, se convierten en una importante fuente de ingresos para la escuela, dada su gran creatividad y calidad. Un ejemplo claro lo tenemos en diseñadoras como Anni Albers, Otti Berger o Gunta Stölzl, esta última directora del taller.
Muchas de las estudiantes consiguieron, poco a poco, salir del taller textil y trabajar en otros departamentos y talleres, como Lily Reich que llegó a ser directora del departamento de interiores o Alma Siedhoff-Buscher, primera en ser aceptada en el taller de madera y cuyos diseños de juguetes aún se siguen comercializando.
Eugenia Tenenbaum explica en congresos, universidades, institutos, etc. el impacto que tienen las relaciones de género en la creación, recepción y difusión de la producción artística. En 2022 publicó su primer libro, La mirada inquieta, un ensayo sobre arte y en abril de 2023 su primer trabajo de ficción Las mujeres detrás de Picasso.
En la Escola Superior de Disseny de València, celebramos la destacada labor de investigadoras como Eugenia Tenenbaum, quienes, al aplicar la perspectiva de género en su trabajo, recuperan y visibilizan a todas esas creadoras que han sido ocultadas de la historia oficial y nos permiten conocerlas.
Valencià:
El passat 1 de desembre vam tindre el plaer de comptar en l’EASD València amb la presència d’Eugenia Tenenbaum, historiadora de l’art especialitzada en perspectiva de gènere, dedicada, entre altres coses, a la divulgació cultural i la crítica d’art en xarxes socials, principalment en Instagram i Patreon.
Eugenia Tenenbaum va iniciar la seua conferència a l’Escola indicant dos conceptes associats a la violència contra les dones: la violència epistèmica i la criptoginia. El primer fa referència al conjunt de pràctiques que no visibilitzen l’aportació de determinats subjectes socials a la construcció, discussió i difusió del coneixement; el segon és el fenomen d’ocultació de les dones i referents femenins en diferents àmbits de la societat, especialment els de major prestigi.
Va assenyalar la contradicció imperant en les Avantguardes artístiques, d’una banda van suposar una ruptura amb els modes de creació anterior, no obstant això, no van deixar de ser patriarcals i masclistes. Un exemple clar el tenim en el Futurisme, que va fer apologia de la guerra, la violència i l’odi cap a les dones.
Ja en el context de la Bauhaus, Tenenbaum va assenyalar que aquesta va nàixer amb l’esperit trencador de les avantguardes, però lamentablement també amb el mateix biaix masclista; Walter Gropius no va poder prohibir a les dones que es matricularen, perquè ja comptaven amb el suport legal per a poder fer-lo, però en veure la gran afluència de dones, els va obligar a quedar-se en el taller tèxtil.
El paradigma que planteja Eugenia Tenenbaum apareix quan, els productes dissenyats i produïts per aquestes alumnes en el taller tèxtil, es converteixen en una important font d’ingressos per a l’escola, donada la seua gran creativitat i qualitat. Un exemple clar el tenim en dissenyadores com Anni Albers, Otti Berger o Gunta Stölzl, aquesta última directora del taller.
Moltes de les estudiants van aconseguir, a poc a poc, eixir del taller tèxtil i treballar en altres departaments i tallers, com Lily Reich que va arribar a ser directora del departament d’interiors o Ànima Siedhoff-Buscher, primera a ser acceptada en el taller de fusta i els dissenys de joguets de la qual encara es continuen comercialitzant.
Eugenia Tenenbaum explica en congressos, universitats, instituts, etc. l’impacte que tenen les relacions de gènere en la creació, recepció i difusió de la producció artística. En 2022 va publicar el seu primer llibre, La mirada inquieta, un assaig sobre art i a l’abril de 2023 el seu primer treball de ficció Les dones darrere de Picasso.
En l’Escola Superior de Disseny de València, celebrem la destacada labor d’investigadores com Eugenia Tenenbaum, els qui, en aplicar la perspectiva de gènere en el seu treball, recuperen i visibilitzen a totes eixes creadores que han sigut ocultades de la història oficial i ens permeten conèixer-les.
Fotografías de Héctor Montes Nicolás
@_.hat_man._
